Bull blanc

S’explica l’origen del terme “bull” pel fet que alguns dels seus components poden ser carns que costen més de coure, com ara la llengua o el morro, de manera que es feien bullir en una olla a foc fort fins al primer “bull”. Un cop cuits, es treballaven per fer-ne embotits. El bull genèric seria aquella elaboració feta amb carns i greix, amanida amb sal i pebre i embotida en un budell gruixut ventrell, cec… El budell és el que marca la diferència entre el bull blanc i la botifarra blanca, ja que aquesta s’emboteix en el budell prim. De bulls se’n fan arreu de Catalunya i, també, a Andorra.

La mida del bull depèn del budell en què ha estat embotit. Sovint s’emboteix en el bisbe, i aleshores té forma d’esfera allargassada, més o menys boteruda. Per fora, el color és d’una tonalitat groguencamarronosa; el tall és beix-groguenc. La textura és lleugerament granelluda. Els bulls presenten algunes diferències, tant pel que fa a l’elaboració com als ingredients o pel budell que s’empra. El budell arrissat s’utilitza per al bull recte, i el cec o l’estómac per al bull gruixut. Es fa amb la part del porc emprada per fer les botifarres, a la qual s’hi afegeix, habitualment, carn del coll. Així, es trinxa tota la carn i s’amaneix amb sal i pebre, Després, es pasten tots els ingredients fins que quedi una barreja homogènia. Quan l’amanida és a punt, s’emboteix i es cou a la caldera. A continuació es deixa assecar en un lloc fresc, una cambra o un assecador artificial.