Sobrassada

La sobrassada és un embotit fet amb carn i xulla -cansalada- de porc, que es trempa amb sal i pebre bord dolç i coent. S’embut a dins els budells del mateix porc.

Amb els budells prims es fan les llonganisses, i els gruixats reben el nom anatòmic (culana, bufeta, bisbe, poltrú).

La llonganissa se sol menjar torrada durant l’hivern, i les sobrassades s’utilitzen per escampar a damunt el pa o per menjar crua quan és curada.

L’origen de la sobrassada sembla trobar-se a Sicília, on es practicava una tècnica anomenada sopressa, que significa “picat”, aplicat a la carn per embotir. De Sicília passà a València mitjançant el comerç marítim, i de València a Mallorca, on ja al segle XVI gaudia de tradició la seva elaboració. El mot sobrassada, així, podria provenir de la tècnica del picat o sopressa, o més bé del resultat de la seva aplicació amb el mot “sopressata”, i d’aquí soprassata i després sobrassada.

En un lloc fresc i sec poden durar un parell d’anys, però el més habitual és consumir la llonganissa durant el primer hivern, les sobrassades a la primavera/estiu, i les més grosses (bisbe) se solen consumir quan es fa la matança (es fan a l’hivern) de l’any següent.

També s’empra per a cuinar i en rebosteria.